Art. 23 i 37 Estatut Treballadors

Article 23 – Promoció i formació professional en el treball

1. El treballador té dret:

a) A gaudir dels permisos necessaris per assistir a exàmens, i a tenir preferència a l’hora d’escollir torn de treball, si aquest és el règim instaurat a l’empresa, si cursa amb regularitat estudis per obtenir un títol acadèmic o professional.

b) Que se li adapti la jornada ordinària de treball per assistir a cursos de formació professional o que se li concedeixi el permís corresponent de formació o perfeccionament professional amb la reserva del lloc de treball.

2. En els convenis col·lectius s’han de pactar els termes de l’exercici d’aquests drets.

Article 37 – Descans setmanal, festes i permisos

1. Els treballadors tenen dret a un descans mínim setmanal, acumulable per períodes de fins a 14 dies, de dia i mig ininterromput que, com a regla general, ha de comprendre la tarda del dissabte o, si escau, el matí del dilluns i el dia complet del diumenge. La durada del descans setmanal dels menors de 18 anys ha de ser, com a mínim, de 2 dies ininterromputs.

És aplicable al descans setmanal el que disposa l’article 34.7 quant a ampliacions i reduccions, i també per a la fixació de règims de descans alternatius per a activitats concretes.

2. Les festes laborals, que tenen caràcter retribuït i no recuperable, no poden excedir de 14 l’any, de les quals 2 han de ser locals. En qualsevol cas s’han de respectar com a festes d’àmbit nacional les de Nadal, Cap d’Any, 1 de maig com a Festa del Treball i 12 d’octubre com a Festa Nacional d’Espanya.
Respectant les festes esmentades en el paràgraf anterior, el Govern pot traslladar al dilluns totes les festes d’àmbit nacional que tinguin lloc entre setmana, i en tot cas ha de ser objecte de trasllat al dilluns immediatament posterior el descans laboral corresponent a les festes que coincideixin amb un diumenge.
Les comunitats autònomes, dins el límit anual de 14 dies festius, poden assenyalar les festes que per tradició els siguin pròpies, i substituir a aquest efecte les d’àmbit nacional que es determinin reglamentàriament i, en tot cas, les que es traslladin a dilluns. Així mateix, poden fer ús de la facultat de trasllat a dilluns que preveu el paràgraf anterior.
Si alguna comunitat autònoma no pot establir una de les seves festes tradicionals perquè no coincideix amb diumenge un nombre de festes nacionals suficients, pot, en l’any que així ocorri, afegir una festa més, amb caràcter de recuperable, al màxim de 14 festes.

3. El treballador, si ho avisa i ho justifica prèviament, es pot absentar de la feina conservant el dret a remuneració per algun dels motius i pel temps següents:

a) 15 dies naturals en cas de matrimoni.

b) Dos dies pel naixement d’un fill i per la mort, accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que necessiti repòs domiciliari, de parents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat. Quan amb aquest motiu el treballador necessiti fer un desplaçament, el termini és de quatre dies.

c) 1 dia per trasllat del domicili habitual.

d) Pel temps indispensable per al compliment d’un deure inexcusable de caràcter públic i personal, incloent-hi l’exercici del sufragi actiu.

Si en una norma legal o convencional figura un període determinat, cal atenir-se al que aquesta norma disposi pel que fa a la durada de l’absència i a la seva compensació econòmica.
Si el compliment del deure esmentat implica la impossibilitat de prestar el treball degut en més del 20% de les hores laborables en un període de 3 mesos, l’empresa pot passar el treballador afectat a la situació d’excedència que regula l’article 46.1 d’aquesta Llei.
Si el treballador, pel compliment del deure o l’exercici del càrrec, percep una indemnització, cal descomptar-ne l’import del salari a què té dret en l’empresa.

e) Per exercir funcions sindicals o de representació del personal, en els termes establerts legalment o convencionalment.

f) Pel temps indispensable per fer exàmens prenatals i tècniques de preparació al part que s’hagin de fer dins de la jornada de treball.

4. Les treballadores, per lactància d’un fill menor de nou mesos, tenen dret a una hora d’absència de la feina, que poden dividir en dues fraccions. La durada del permís s’incrementa proporcionalment en els casos de part múltiple. La dona, per la seva voluntat, pot substituir aquest dret per una reducció de mitja hora de la seva jornada amb la mateixa finalitat o acumular-ho en jornades completes en els termes que preveu la negociació col·lectiva o l’acord a què arribi amb l’empresari respectant, si s’escau, el que s’hi estableix. D’aquest permís en pot gaudir indistintament la mare o el pare en cas que tots dos treballin.

4.bis En els casos de naixements de fills prematurs o que hagin de romandre hospitalitzats a continuació del part per alguna causa, la mare o el pare tenen dret a absentar-se del treball durant una hora. Així mateix, tenen dret a reduir la jornada de treball fins a dues hores, com a màxim, amb la disminució proporcional del salari. Per al gaudi d’aquest permís cal atenirse al que preveu l’apartat 6 d’aquest article.49

5. Qui per raons de guarda legal tingui al seu càrrec directe algun menor de vuit anys o una persona amb discapacitat física, psíquica o sensorial, que no desenvolupi una activitat retribuïda, té dret a una reducció de la jornada de treball, amb la disminució proporcional del salari entre, almenys, un vuitè i un màxim de la meitat de la durada d’aquella.
Té el mateix dret qui hagi de tenir cura directa d’un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que per raons d’edat, accident o malaltia no es pugui valer pel seu compte, i que no tingui una activitat retribuïda.
La reducció de jornada que preveu aquest apartat constitueix un dret individual dels treballadors, homes o dones. No obstant això, si dos o més treballadors de la mateixa empresa generen aquest dret pel mateix subjecte causant, l’empresari en pot limitar l’exercici simultani per raons justificades de funcionament de l’empresa.

6. La concreció horària i la determinació del període de gaudi del permís de lactància i de la reducció de jornada, que preveuen els apartats 4 i 5 d’aquest article, correspon al treballador, dins de la seva jornada ordinària. El treballador ha de preavisar l’empresari amb quinze dies d’antelació a la data en què es reincorpori a la seva jornada ordinària.
Les discrepàncies sorgides entre l’empresari i el treballador sobre la concreció horària i la determinació dels períodes de gaudi que preveuen els apartats 4 i 5 d’aquest article les ha de resoldre la jurisdicció competent mitjançant el procediment que estableix l’article 138 bis de la Llei de procediment laboral.

7. La treballadora víctima de violència de gènere té dret, per fer efectiva la seva protecció o el seu dret a l’assistència social integral, a la reducció de la jornada de treball amb disminució proporcional del salari o a la reordenació del temps de treball, a través de l’adaptació de l’horari, de l’aplicació de l’horari flexible o d’altres formes d’ordenació del temps de treball que s’utilitzin a l’empresa.

Aquests drets es poden exercir en els termes que per a aquests supòsits concrets s’estableixin en els convenis col·lectius o en els acords entre l’empresa i els representants dels treballadors, o de conformitat amb l’acord entre l’empresa i la treballadora afectada. Si no n’hi ha, la concreció d’aquests drets correspon a la treballadora, i són aplicables les regles establertes a l’apartat anterior, incloses les relatives a la resolució de discrepàncies.