Història

El desenvolupament del sindicalisme independent a Aigües de Barcelona:

Aigües de Barcelona

L’abastament i subministrament d’aigua potable a la ciutat de Barcelona té el seu antecedent a l’època de la dominació romana durant el primer segle de la nostra era; sent l’obra més coneguda i destacada la del aqüeducte que començava a Montcada i acabava travessant la que ara és la Plaça Nova, al costat de la muralla romana que vorejava tota la ciutat antiga.  Fins el segle IX l’aqüeducte va ser el principal abastament d’aigua. Més tard s’hi van anar afegint subministraments procedents de fonts i mines de la mateixa ciutat i rodalies. Al llarg d’aquests anys, fins a mitjans del segle XIX, totes les obres fetes per subministrar aigua a Barcelona van ser per iniciativa dels governants i institucions públiques del moment.

Al 1867 es va fundar la Companyia d’Aigües de Barcelona, constituïda a Lieja (Bèlgica), amb l’objectiu de conduir i distribuir a la ciutat les aigües que de Dos Rius anaven a Mataró. El 20 de gener de 1882 i  a París  la Companyia passa a dir-se SOCIETAT GENERAL D’AIGÜES DE BARCELONA, antecedent de l’actual S.G.A.B. S.A.  Aquesta Empresa ha estat fins avui la que de manera progressiva es responsabilitzaria del subministrament a particulars i industrials de Barcelona i altres poblacions properes. La Societat General d’Aigües de Barcelona, S.A., originàriament de capital francès, va passar el mes de juny de 1920 a ser de capital totalment espanyol, en haver comprat les accions uns quants bancs del nostre país.  Des de la fundació de S.G.A.B. fins el 1925/26, el personal no va tenir cap sistema de protecció contra la malaltia, ni ajudes a la jubilació. Es feien jornades setmanals de gairebé 48 hores, sense vacances i hi havia una proporció elevada de treballadors manuals eventuals, sense cap dret laboral.

FUNDACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ D’OBRERS I EMPLEATS DE S.G.A.B.

En aquells anys el sindicalisme a Barcelona estava representat per les organitzacions: Confederació Nacional de Treballadors (C.N.T.), Unió General de Treballadors (U.G.T.), Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria (C.A.D.C.I.) i el Sindicat Lliure, aquest últim constituït per elements al servei de l’empresari.  A Aigües de Barcelona hi havia afiliats a totes aquestes organitzacions sense que cap d’elles fos majoritària, predominant la CNT i una minoria de la UGT.

A finals del 1925, un grup d’empleats -administratius i obrers- van decidir fundar una associació pròpia, no tan sols per defensar els seus interessos davant l’Empresa, sinó també amb caràcter de mutualitat per ajudes en cas de malaltia, amb una quota mensual de 5 ptes. Pràcticament la totalitat dels empleats es van afiliar a la llavors denominada Associació d’Empleats i Obrers de la Societat General d’Aigües de Barcelona, que estava dirigida per una Junta votada en les Assemblees Generals. Els Estatuts i la constitució formal de l’Associació daten del 27 d’Abril de 1926, coincidint amb la festa del 1r. de Maig   En una època on no existia Seguretat Social, els treballadors d’Aigües, en cas de malaltia, cobraven 5 ptes. per l’import del seu salari diari. L’Empresa feia periòdicament aportacions al Fons quan aquest estava en dèficit.  SGAB va reconèixer a l’Associació d’Empleats i Obrers com a únic interlocutor vàlid en l’Empresa.

Les relacions de l’Empresa amb l’Associació van ser singulars, ja que no eren habituals en la vida laboral de la Barcelona d’aquell temps, sacsejada per una extremada violència. Es van aconseguir millores en els salaris i en les condicions de treball, (dissabtes a mitja jornada, ampliar les vacances, jornada intensiva a l’estiu, pas d’eventuals a fix, etc.).  Les excel·lents relacions van evitar conflictes laborals a l’Empresa. Durant els any 30 es van impulsar activitats d’àmbit cultural i esportiu. Primer es va constituir una biblioteca pels empleats, després una secció d’excursionisme i un equip de futbol. Posteriorment, a fi de canalitzar adequadament aquestes activitats es va fundar la Secció Cultural Esportiva amb funcionament autònom dins de l’Associació.  Aquesta Secció va desenvolupar una feina molt efectiva per contribuir a la confraternització entre companys, sense distincions de cap classe. Es va llogar un local al carrer Llibertat de Gràcia, que disposava de sala d’espectacles i annexes per jocs, organitzant-se campionats, balls, cinema i funcions teatrals a on actuaven els propis associats.  Es va editar la revista “Horitzons”, de gran qualitat tipogràfica i literària, on s’anunciaven les activitats de la Secció Cultural i Esportiva, a més de la col·laboració de companys, en forma  d’articles, acudits, comentaris, etc.

Durant els tràgics anys de la Guerra Civil i fins el seu acabament, l’any 1939, l’Associació es va fer càrrec de la gestió de l’empresa, assumint totes les funcions de Direcció, i evitant que la CNT-FAI s’apoderés del patrimoni d’Aigües de Barcelona. Les negociacions per aconseguir-ho van ser llargues i espinoses, ja que la CNT estava molesta per que membres de l’Associació, preocupats per la seguretat personal dels directius de l’Empresa, els havien ajudat a sortir fins a la frontera francesa.  Durant la Guerra es va ajudar a les famílies dels treballadors combatents, es milloraren les instal·lacions i no es van tancar subministraments, fent un esforç per millorar la situació de la població civil de la Ciutat. La gestió de l’Empresa, feta pels propis treballadors a SGAB, es va demostrar prou eficaç i exemplar, tant que va ser àmpliament reconeguda pels propis directius quan,  acabada la guerra, tornaren a l’Empresa.

Ocupada l’Empresa per les autoritats militars el gener de 1.939, van represaliar a tots els treballadors que havien tingut responsabilitats en la Direcció. Uns van ser despatxats i altres sancionats amb dos anys de suspensió de feina, mentre els treballadors combatents al front restaven internats en camps de concentració.  En fer-se càrrec de l’Empresa els directius que tornaven de França i en agraïment a l’actitud demostrada pels treballadors a l’inici de la guerra, es van preocupar que la repressió no s’acarnissés sobre els empleats, avalant a molts treballadors que poc a poc es van anar reintegrant als seus llocs de feina.  Hi va haver algunes excepcions, que no van ser reparades fins a finals dels anys 80.

ASSOCIACIÓ DE TREBALLADORS D’AIGÜES DE BARCELONA

El dia 12 d’abril de 1977 i a l’empara de la Llei de l’1 d’abril sobre Regulació del Dret d’Associació Sindical, es van reunir vint i cinc treballadors d’Aigües de Barcelona per continuar el curs de la història de l’Associació de Treballadors i després del obligat parèntesi de falta de llibertat sindical, continuar el camí sota les pautes dels nostres antecessors, actualitzant els objectius i els projectes sobre les bases del context social del moment.  En aquesta reunió es va redactar l’acta de constitució i es van aprovar els Estatuts pels quals regiria l’Associació. Posteriorment i després de l’elecció dels membres de la Junta Rectora, es va tramitar la documentació davant de Treball, sorgint novament dins de l’acció sindical a l’Empresa, l’Associació de Treballadors d’Aigües de Barcelona (A.T.A.B.)  Als Estatuts es va reflectir la voluntat dels promotors de continuar l’Associació d’Obrers i Empleats, dissolta per Decret el Gener de 1939.

Fins novembre de 1985 l’activitat de l’associació va ser escassa i de lenta expansió pel què fa al nombre d’afiliats, tenint en compte que no es cobrava cap quota d’afiliació, subsistint amb els beneficis que s’obtenien d’una loteria interna, que es realitzava a favor de l’Associació.  Durant el temps de la transició i amb l’arribada de la democràcia, s’havien constituït a l’Empresa diferents opcions sindicals: C.N.T., U.G.T., i U.S.O, que van acabar sent absorbides per la Central Sindical de CC.OO. que va acabar sent el sindicat únic a l’Empresa.  La CNT es va dissoldre com a conseqüència de les seves escissions i la desaparició del sindicat a nivell nacional, USO va tenir un grup d’excel·lents companys que no van aconseguir crear una alternativa eficient i la UGT va veure com els seus millors militants acabaven passant-se al camp de la Direcció, deixant el camí lliure a un domini absolut de CC.OO. que va permetre també, que els seus dirigents més emblemàtics s’anessin situant amb el temps, en llocs directius de l’Empresa amb excel·lents remuneracions.
Molts militants i delegats sindicals actuals d’ATAB procedeixen de les antigues Seccions Sindicals de la CNT i USO.

Al novembre de 1.985 es va produir una reducció en els drets dels treballadors en complement de pensions. Vuit anys de sindicalisme monopolitzat per CC.OO. havien estat suficients perquè els treballadors d’Aigües veiessin retallats en gran part els seus drets socials.

El retall en els complements de pensions, pactat en secret entre la Direcció i CC.OO., va provocar la convocatòria d’una assemblea d’afiliats de l’Associació i la decisió d’emprendre una acció sindical alternativa a l’existent en aquells moments. En pocs dies, més de 150 treballadors s’havien afiliat a A.T.A.B. i es constituïa la Secció Sindical. A partir del 1985 i fins les eleccions sindicals de novembre de 1986, la Direcció de l’Empresa, es va dedicar a posar totes les traves possibles als dirigents de l’Associació per fer impossible que sortís endavant el projecte d’un Sindicat veritablement independent i que tingués com a únic objectiu la defensa i millora del drets econòmics i socials del empleats d’Aigües de Barcelona.

En les Eleccions Sindicals de 1986, es va presentar per primera vegada l’A.T.A.B. amb llista de candidats al Comitè, tenint al davant com a rival al fins aquell moment sindicat únic CCOO, aconseguint un resultat espectacular, ja que es van obtenir 24 delegats, dels 59 possibles, i donant per acabada una època en la que un sindicat disposava de la representació de tots els treballadors.

A partir d’aquest moment l’ascens de l’afiliació a l’Associació va ser imparable i fruit de la intensa activitat sindical en tots els àmbits de l’Empresa, a les properes eleccions, celebrades l’any 1990, es va passar a disposar de la confiança majoritària de la plantilla, aconseguint 31 delegats i la representació majoritària dels treballadors dins del Comitè, resultat que es va anar repetint en les eleccions celebrades els anys 1990, 1994 i 1998 en les que les candidatures de l’Associació van aconseguir la majoria absoluta dintre del Comitè.

Aquest període de majoria d’ATAB en la representació sindical va suposar la recuperació dels drets socials perduts anys enrere i la millora generalitzada de les condicions de treball i econòmiques de tots els treballadors, que en la negociació col·lectiva s’anaven fent realitat, conveni rere conveni.

RESULTATS ELECCIONS SINDICALS

Delegats del Comitè d’Empresa:

 ANY

 ATAB

 CCOO

 UGT

 1986

24

32

 1990

31

24

 1994

34

25

 1998

28

23

 2002

 27

18

15

 2006

 31

16

18

A partir del any 2002 l’aparició del sindicat UGT (promocionat per la pròpia direcció de l’empresa) a les eleccions sindicals, ha suposat la pèrdua de la majoria absoluta d’ATAB al Comitè d’Empresa al produir-se un acord entre les seccions sindicals de CCOO i UGT que actuen coordinadament per fer fora a ATAB dels òrgans de representació sindical, situació que està provocant un altre cop la retallada dels drets laborals de tots els treballadors d’Aigües de Barcelona. 

ATAB junt amb companys d’altres Empreses que entenen l’acció sindical igual que nosaltres, va constituir la UNIÓ DE SINDICATS DE CATALUNYA, que engloba treballadors d’Empreses d’Aigües, d’Autobusos de Barcelona, de l’Ajuntament, de Repsol i de moltes Empreses mitjanes i petites, amb el propòsit d’aconseguir uns mitjans sindicals que nosaltres sols no podíem tenir i per poder oferir a tots els treballadors de Catalunya la possibilitat d’organitzar-se en autèntics Sindicats de Treballadors.    

L’any 2006 ATAB i USO van signar un acord de col·laboració, amb l’objectiu de presentar-se conjuntament a les eleccions sindicals i d’enfortir la representació del sindicalisme independent que representem i que aporta beneficis als afiliats i afiliades de les nostres organitzacions.